Just another WordPress.com site

(A) sobre nosaltres

autor foto: Xavier Garcia-Delgado

Història del projecte:

Carmina Pérez i Laus Fullana, després d’acabar els estudis de teatre al Col·legi de Barcelona i de estar-se formant a través de cursos i de professionals del món de les arts escèniques, van decidir apostar pel que més els interessa, la creació pròpia. Dedicar-se a generar els seus projectes. Projectes de creació i iniciatives artistico-educatives.

Comencen, doncs, al setembre del 2009 a investigar sobre el tema de la por. Pors individuals i pors col·lectives, unint d’aquesta manera l’ànsia de treballar en el camp artístic amb el propi temor que aquesta decisió implica. El treball s’inicià a Barcelona, utilitzant com espai d’entrenament el centre Cívic de Drassanes, on les actrius acudeixen tres cops per setmana. El que es pretenia en aquell moment era elaborar una peça comú que alhora funcionés a mode de monòleg. Un entrenament comú per concretar peces individuals. Però l’ implicació del projecte i el treball en equip es va forjant a mesura que passa el temps i això fa que el projecte evolucioni i esdevingui una proposta teatral per a espais quotidians. Una peça per presentar a casa. La casa entesa com a primer espai de creixement i de refugi. Cal dir que les dues actius vivien juntes a Barcelona, així l’espai quotidià va començar a modificar-se, a incorporar poètiques que expressaven les pors dels personatges que s’anaven elaborant. Vida i art es donaven la mà. Però tot procés és difícil i més si és el primer part d’un artista, de manera que el projecte es va quedar parat.

Ara, després de vuit mesos de llarga letargia, na Carmina i na Laus han decidit concloure la seva proposta. Però, no a Barcelona, sinó a un indret més tranquil lluny de les seves rutines i obligacions immediates. Regalar-se 40 dies per submergir-se en les seves poètiques, en els seus llenguatges abstractes, en el seu inconscient. Aprofundir en tot això per concretar i donar la forma final a les pors trobades.

—————————————————————————————————————————————————–

Historia del proyecto:

Carmina Pérez y Laus Fullana, después de terminar los estudios de teatro en el Col.legi de Teatre Barcelona y de estar formándose a través de cursos y de profesionales del mundo de las artes escénicas, decidieron apostar por lo que más les interesa, la creación propia. Dedicarse a generar sus proyectos. Proyectos de creación e iniciativas artístico-educativas.

Comienzan, pues, en septiembre de 2009 a investigar sobre el tema del miedo. Miedos individuales y miedos colectivos, uniendo de este modo el ansia de trabajar en el campo artístico con el propio temor de que esta decisión implica. El trabajo se inició en Barcelona, utilizando como espacio de entrenamiento el centro Cívico de Drassanes, donde las actrices acuden tres veces por semana. Lo que se pretendía en aquel momento era elaborar una pieza común que a la vez funcionara a modo de monólogo. Un entrenamiento común para concretar piezas individuales. Pero la implicación del proyecto y el trabajo en equipo se va forjando a medida que pasa el tiempo y eso hace que el proyecto evolucione y se convierta en una propuesta teatral para espacios cotidianos. Una pieza para presentar en casa. La casa entendida como primer espacio de crecimiento y de refugio. Hay que decir que las dos actrices vivían juntas en Barcelona, así el espacio cotidiano comenzó a modificarse, a incorporar poéticas que expresaban los miedos de los personajes que se iban elaborando. Vida y arte se daban la mano. Pero todo proceso es difícil, y más si es el primer parto de un artista, por lo que el proyecto se quedó parado.

Ahora, tras ocho meses de letargo, Carmina y Laus han decidido concluir su propuesta. Pero no en Barcelona, sino a un lugar más tranquilo lejos de sus rutinas y obligaciones inmediatas. Regalarse 40 días para sumergirse en sus poéticas, en sus lenguajes abstractos, en su inconsciente. Profundizar en todo esto para concretar y dar la forma final a los miedos encontrados.

————————————————————————————————-

CURRÍCULUMS:

Laus Fullana Gomila. Llicenciada amb Belles Arts i graduada amb Art Dramàtic a Barcelona.

M’encanta jugar, descobrir coses noves. La meva obsessió, la grata comunicació amb les persones, comunicació verbal i no verbal. Amb imatges, amb el propi cos. Busco la manera de crear i millorar els vincles amb les persones.

Tampoc puc desistir a la soledat, a tancar-me dins la meva cova per donar forma a imatges i projectes imaginats.

Carmina Pérez Soriano. Sóc diplomada en Educació social i graduada en Art Dramàtic a Barcelona.

I la mevaúnica dedicació: desmuntar i reconstruir tot allò après. Trobar noves formes a aquestes dues carreres ja que, dins el meu cap, es fusionen massa sovint, trenquen les convencions que els són assignades i em proposen amb insistència canina les seves pròpies vies d’actuació. L’art transformant l’educació. L’acció social treballant amb l’art.

L’educació, malgrat tot. Malgrat tot, l’art. I no em sé sola.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s